dissabte, 23 de maig del 2015

Festa final del Rossinyol



Avui a les 12 del migdia, ens hem trobat tots els rossinyols d'Olot a l'Ideal, per celebrar la festa final del rossinyol.
Han parlat els tècnics de la Universitat de Girona que s'encarreguen del projecte, i també el  tècnics i encarregats d'Olot.
A continuació hem passat un vídeo on hi havia un recull de fotografies de totes les quedades dels rossinyols i uns vídeos que vam realitzar tots amb el nostre mentorat.
El de la Liu i meu és el següent:



Quan hem acabat, ens hem fet una fotogafia de grup i algunes per separat, que a continuació veureu:



Finalment hem fet un pica-pica tots junts, per acabar de parlar de com havia anat aqeusta aventura.
Quan hem acabat, hem marxat i la Liu m'ha fet un regal. M'ha fet molta il·lusió al veure un colage de diverses quedades juntes.



Estic molt orgullosa d'haver realitzat aquest projecte, penso que és una aventura molt gratificant, on no nomès el mentorat aprèn de la mentora, sinó que també és el revès. 
He conegut a la Liu, a la seva cultura i manera de veure les coses i penso que hem creat una molt bonica amistat juntes. Ja hem quedat que no era un final, sin que continuariem quedant de tant en tant per explicar-nos com ens va tot i passar una bona estona juntes.

M'agradaria recomanar aquest projecte a tothom que pugui, ja que coneixes i et relaciones amb altres cultures i alumnes de diverses edats que tenen les mateixes ganes que tu d'aprendre i de divertir-se amb diferents aventures. 

Fins aviat!

divendres, 8 de maig del 2015

Anem amb carro

Hola a tots!

Avui hem anat amb carro per la Fageda perquè la Liu no hi havia anat mai. Ens han explicat com s'havia creat i tota la història. Al mig de l'excursió hem pogut baixar a fer-nos fotografies. Aquí us en deixo algunes de les moltes que hem fet:






El que portava el carro ens ha recitat el poema de la Fageda de Joan Maragall:

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Llavors hem anat a berenar a can corbaton, hem estat recordant moltes de les altres quedades i hem rigut moltissim!


Ja s'acosta el final d'aquesta bonica aventura... 

Estic molt contenta del resultat d'aquest projecte i de la nova amistat que hem anat creant juntes:D


Fins aviat Rossinyols!